Estil artístic comprès entre el segle X i XIII. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi Romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil artístic.

L’art del romànic va ser predominantment rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època. D’aquesta manera, la religiositat és la característica més important del romànic.

El valor simbòlic, l'arquitectura, l'escultura i la pintura, van ser els quatre elements principals  d'aquest període.

El romànic apareix a Andorra en un període de disputes pel poder. Va passar de ser feu dels comtes d'Urgell a ser una senyoria eclesiàstica amb el Bisbe d'Urgell com a sobirà.

Les esglésies preromàniques i romàniques d'entre finals del segle VIII i XIII són construccions senzilles i de petites dimensions normalment amb nau rectangular i absis semicircular. És un art funcional i útil. Utilització de pedra de pissarra. Pantocràtor (SantaColoma i Engolasters)

A Andorra hi ha més de mig centenar de monuments romànics catalogats. A mitja dotzena d'esglésies es conserven pintures murals. La pintura en fusta més antiga és un retaule trobat a l'església d'Encamp (S.XIII). La figura de fusta policromada més important era la Verge de Meritxell però es va perdre en un incendi el 1972.

​

​

 

​